Biografia


Neftalí Ricardo Reyes Basoalto era el verdader nom del poeta, que més tard va escriure sota el pseudònim de Pablo Neruda.
Era fill de José del Carmen Reyes, que era ferroviari, i Rosa Neftalí Basoalto, que va morir després de que ell nesqués, de tuberculosi (fet que va influir en el poeta).
Es va criar a Tamuco junt amb el seu pare.
L'autor xilè emprén els seus estudis al Liceu dels Homes, on comença a la vegada a publicar els seus primers artícles al diari "La Mañana", un d'ells titulat "Enstusiasmo y Perseverancia".
Un any després, publica a la revista "Corre-Vuela" el poema Mis ojos, firmat igualment que l'anterior amb el nom de Neftalí Reyes.
En aquesta mateixa revista li publiquen tres poemes més.



El seu pseudònim el va escollir perquè li agradava la sonoritat de "Pablo" i respcte "Neruda", ho prén del poeta txec Jan Neruda. El va começar a utilitzar quan gairebé tenia 16 anys (emprén amb rapidesa la passió per la poesia).

Més tard, estudia pedagogia en francés a l'Universitat de Xile, Santiago, on es relaciona amb intel·lectuals i poetes. I aconsegueix publicar un altre dels seus poemes a la revista "Juventud". La seva finalitat llavors, era ser professor, cosa que no va aconseguir.
Cal remarcar, que quan Neruda coneix el mar, aquest passa a ser la seva principal obsesió.



Al 1923 publica "Crepusculario", al següent any aparéix el seu gran èxit "Veinte Poemas de Amor y una Canción desesperada", publicat a l'Editorial Nascimiento, amb una clara influència Modernista.
Posteriorment fa un canvi i es mostra amb un estil més aviat vanguardista, amb els següents tres llibres: "El habitante y su esperanza", "Anillos" i "La tentativa del hombre infinito". Acaba sent reconegut com un dels poetes més destacats de Latinoamèrica.
Al 1927 comença una nova etapa de la seva vida quan el nombren Cònsul a Birmania, ja que en els seus diversos viatges coneix a personatges que l'influenciaràn indirectamen com Federico García Lorca (Buenos Aires) i Rafael Alberti (Barcelona). Al 1935 li és entregada la direcció de la revista "Caballo Verde", on llavors coneix a varios poetes de la generació del 27.